NOTICIAS Y OPINIONES DE TEULADA-MORAIRA

En el Pleno del dia 1 de diciembre, se aprobó con los votos favorables del PP y la abstención de los grupos de la oposición (PSPV-PSOE, ULC Y BLOC), la adhesión del Ayuntamiento de Teulada-Moraira a la petición de la Asociación VIè Centenari para que San Vicente Ferrer sea declarado (oficialmente) Patrón de Teulada-Moraira.

Nuestra intervención en el Pleno fué la que seguidamente se trascribe:

En primer lugar  hay que decir que San Vicente Ferrer es el Patrono de la Villa de Teulada, desde tiempos inmemoriales. Y que su figura suscita, entre otras cosas, un sentimiento de unión y de fraternidad fuertemente arraigados.

Y, en sintonía con esa realidad,  el Ayuntamiento en Pleno, por unanimidad, nombró a San Vicente alcalde perpetuo, con ocasión de la celebración del VI Centenario.

 En segundo lugar decir que, a título personal o particular, puede parecer bien la propuesta que plantea la Asociación VIè Centenari que, en definitiva, consiste en hacer oficial lo que es un hecho real desde hace muchísimos años.  -Resulta curioso que se hayan dado cuenta ahora-  Es decir: que S.Vicente sea “oficialmente” patrón de Teulada.

Como miembros de la Corporación Municipal, no acertamos a ver que  un asunto de índole estrictamente eclesiástico y del exclusivo ámbito del Derecho Canónico, tenga que ser tratado por un Ayuntamiento.

Ya digo, es un tema que nada tiene que ver con la organización municipal ni con la legislación que regula el Régimen Local.  Se trata de un formalismo legal. Pero ojo: legal solo en el ámbito del Derecho Canónico.

Una cuestión formal tan sencilla como que el Sr. Cura Párroco curse una solicitud fundamentada al Sr. Obispo de la diócesis y que la Jerarquía Eclesiástica proceda como considere pertinente.

Por lo tanto, en nuestra opinión, no es un asunto del Ayuntamiento ni del Pleno.

Es una cuestión que,  quizá, afecta a la esfera de las convicciones religiosas personales o individuales.  Quizá porque San Vicente es el Patrono de Teulada. Y no creemos que nadie lo dude.

Entendemos, pues, que el Ayuntamiento NO debería pronunciarse sobre estas cuestiones. Ya en la Comisión Informativa todos los asistentes reservaron el voto.

En todo caso, una vez  que la Jerarquía eclesiástica se pronuncie, si lo hace favorablemente,  el Ayuntamiento, tal vez  podría estudiar la posibilidad de aprobar un acto testimonial de adhesión al nombramiento.

Carta Oberta a l'Alcalde-President de l’Ajuntament de Teulada,

Des del col·lectiu cultural Sortits de Res de Teulada, li adrecem aquesta missiva pública per traslladar-li la nostra sensibilitat al voltant de la pervivència, encara als nostres dies, de denominacions de carrers del nostre poble amb un origen franquista.

La nostra ferma convicció en els valors d’una societat democràtica, lliure i conscient fa que aquest fet ens genere contrarietat i ens avergonyisca, doncs entenem que la dedicació d’un carrer a un personatge, a una data o fet, converteix a qui rep aquest homenatge en exemple per a tots els veïns. S’enalteix d’aquesta manera a la persona o esdeveniment, que passarà a la memòria col·lectiva com a autor d’un bé a la comunitat o com a referència històrica comuna.

Malgrat açò, encara continuen presidint espais públics als carrers del nostre poble personatges que instigaren o inspiraren el cop d’Estat militar que enderrocà un règim democràtic i instaurà una dictadura totalitària. Més concretament estem fent referència a la denominació oficial de dos carrers.

En primer lloc, al carrer dedicat a Calvo Sotelo (en aquest cas s’omet el seu nom de pila, José). En la sessió plenària del 14 de juny de 1939 es va decidir canviar la denominació d’aquesta vía pública, anteriorment anomenada Blasco Ibáñez.

Tot i que pensem que coneixerà sobradament la trajectòria vital d’aquest personatge, entenem necessari dibuixar un xicotet esbós al voltant d’ell, per deixar palès els seus valors clarament allunyats dels més elementals principis democràtics. José Calvo Sotelo fou un polític clarament vinculat a l’extrema dreta, inicialment representant els interessos de les classes altes (l’aristocràcia de l’època) per a, posteriorment, anar evolucionant cap un feixisme o reaccionarisme social e intransigent, estant partidari de la creació d’un Estat autoritari per evitar que les “essències més vitals” de la nació depengueren del “sufragi enverinat”. El seu assassinat fou instrumentalitzat pels militars colpistes per nomenar-lo “Protomártir de la Cruzada” o “Protomártir del Movimiento Nacional” . A més se li han atribuït frases com les següents:

...”El poder debe ser conquistado por cualquier medio”...

...”Ya sabemos lo que sería una España roja; la familia deshecha, la propiedad suprimida, la libertad anulada del todo, el triunfo de las turbas, la violencia, todo lo que queráis, la muerte de una infinidad de españoles. Pero una España rota no se reharía nunca”...

...”Prefiero ser militarista a ser masón, a ser marxista, a ser separatista e incluso a ser progresista”...

...”La España cristiana, mi España querida, se despereza por fin. Comprende la grandiosa culpa de su pasividad suicida y se apresta a redimirse con la pujanza histórica de su raza. Surgirá pronto una santa rebelión de todos los elementos nacionales, encuadrados disciplinadamente en las fuerzas armadas, capaz por su resistencia, por su valor y su sacrificio de exterminar el marxismo, de salvar nuestra cultura, de reestablecer en las costumbres públicas las virtudes cristianas. Pero esto ha de ser con la ofrenda a Dios y a la Patria de sacrificios dolorosos de comodidades y haciendas, de auxilios a luchadores en filas, porque sus vidas salvarán la Patria y el honor de todos”...

En segon lloc, l’altre carrer amb un origen franquista (en aquest cas, bastant desconegut per a la majoria dels veïns) és l’Avinguda Las Palmas. En la mateixa sessió plenària esmentada anteriorment (14 de juny de 1939) es va decidir canviar l’anterior denominació d’Avinguda 14 d’Abril per Avinguda Las Palmas. La motivació d’aquesta decisió fou que quan entraren les tropes franquistes a Teulada, a les acaballes de la guerra civil, els primers soldats de l’exèrcit revoltat, que entraren al poble per aquesta avinguda, formaven part d’un destacament de les Illes Canàries. 

La retirada de la simbologia i dels reconeixements a individus vinculats al règim dictatorial és, després de la publicació al Butlletí Oficial del Estat de la Llei 52/2007, de 26 de desembre, una norma d’obligat acompliment. Precisament a l’article 15.1 de l’esmentada llei es diu que “las administraciones públicas, en el ejercicio de sus competencias, tomarán las medidas oportunas para la retirada de escudos, insignias, placas y otros objetos o menciones corporativas de exaltación, personal o colectiva, de la sublevación militar, de la Guerra Civil y de la represión de la Dictadura”. Tot i açò, nosaltres considerem que aquesta tasca no deu assumir-se com a una mera formalitat legal, sinó com una demostració de maduresa i normalitat democràtica de la nostra societat.

Per tot el que hem exposat, entenem que mantenir aquest homenatge públic a persones o fets vinculats amb una dictadura totalitària suposa un clar menyspreu als valors democràtics en els que avui en dia es basa la nostra convivència. No podem educar en valors fonamentats en la democràcia i el respecte mentre aquells qui van representar justament el contrari encapçalen els nostres espais públics. Un símbol públic, com és la denominació d’un carrer, ha de ser motiu d’encontre i no d’enfrontament, ofensa o greuge.

És per açò, que des del nostre col·lectiu, li traslladem la nostra petició, donada la seua preeminent posició dins de l’Administració Local, per a que els esmentats espais afectats per denominacions d’origen franquista siguen modificats per noms de persones, fets o llocs que servisquen d’exemple a aquesta societat, plural i democràtica per les seues accions positives, o bé siguen restaurats els noms que tenien amb anterioritat al cop militar.

Atentament,

ASSOCIACIÓ SORTITS DE RES